entretenir
[en registre informal, la forma de l'imperatiu entretingues pot prescindir de la s final quan va seguida d'un pronom enclític, entretingue'l o entretingue-la en comptes de entretingues-lo o entretingues-la; en balear, la forma de l'imperatiu entretén pot usar-se en la variant entreté, sense n final, si no va seguida de pronom enclític]

1 1 v. tr. [LC] Retenir en un indret (qui va al seu fet). Ja m'ho contaràs demà: no m'entretinguis, que tinc pressa. M'ha entretingut ensenyant-me les fotografies, i m'ha fet fer tard a l'oficina. No l'entretingueu: no veieu que perdrà el tren? L'entretindré una mica i després me n'aniré.
1 2 v. intr. pron. [LC] Qui va al seu fet, deturar-se a conversar, a mirar quelcom, etc. M'he entretingut a parlar amb el manyà, i de poc no arribo a temps a l'estació.
2 1 v. tr. [LC] Fer passar (a algú) agradablement el temps. Quan vaig estar malalt, ella venia sovint i m'entretenia amb la seva conversa. És un joc que entreté.
2 2 v. intr. pron. [LC] Passar el temps agradablement en alguna cosa. Els vespres ens entretenim una estona jugant a cartes.
3 v. tr. [LC] Fer passar temps (a algú) amb promeses, amb esperances, etc.
4 v. tr. [LC] entretenir la gana [o entretenir la fam] Menjar una mica per no sentir tant la gana.